Quan un es planteja accedir a una plaça pública, sorgeixen tota una sèrie de dubtes que poden suposar un fre per a qui ha pres la decisió d’opositar. L’Aula Magna en fa una reflexió i ens ajuda a resoldre totes les qüestions que ens puguin venir al cap per tal que fem el pas i lluitem pel que volem aconseguir.

Si existís un manual de com ser funcionari seria, de ben segur, un bestseller, entre altres motius perquè, quan pensem en accedir a l’Administració, molts cops ens ve al cap aquell anunci de Nescafé d’«un sueldo para toda la vida». Però val a dir que també hi ha perfils laborals en què el candidat busca accedir per vocació de servei, com per exemple bomber, policia, funcionari de presons, o infermer.

Sigui com sigui un alt percentatge de la població s’ha plantejat preparar-se una oposició, i molts cops el resultat no ha estat l’esperat en el plantejament, l’execució o el resultat, i conseqüentment rebem comentaris negatius que de ben segur tots hem sentit. Per això, l’Aula Magna vol desmentir mites i resoldre els dubtes que puguin sorgir. Comencem!

Com accedim a l’Administració?

A través de la inscripció (habitualment via telemàtica) a la convocatòria, que s’haurà ofert al DOGC, BOP o BOE (diaris on les administracions anuncien els seus propòsits, concursos, subvencions o oposicions). Després es publica una llista definitiva d’admesos i llavors surt la publicació del lloc, dia i hora de l’examen. Amb tot, l’aspirant ja s’haurà començat a preparar i, en funció del seu compromís, tindrà un major o menor èxit.

És molt difícil?

La dificultat d’accés es pot compensar amb el temps dedicat a l’estudi, a banda de tenir un coneixement previ del calendari, la tipologia i el contingut de les proves, del material de preparació i del mètode d’estudi que, en aquest cas, et pot oferir l’Aula Magna. Sempre es recomana presencialitat per assolir la màxima motivació per superar les dificultats que sorgeixin. Així, seran claus el material d’estudi, la qualificació i experiència del professorat, i la interacció de qui oposita amb l’especialista de cada matèria.

S’ha d’estar molt ben preparat?

En qualsevol procés selectiu hi ha candidats que hi volen accedir, i per tant hi ha una competència per aconseguir-ho. I una oposició no en queda al marge. Ara bé, moltes persones no tenen prou temps per dedicar a preparar-se, tenen manca d’un material d’estudi de qualitat, o bé no s’està prou motivat per afrontar el procés tot sol.

Per tant, si es disposa d’un bon professorat, material i mètode d’estudi, temps suficient de preparació, i l’opositor/a està motivat/da durant tot el procés, llavors la dificultat minva i s’esdevé l’aprovat. D’aquí serà clau que el centre de formació tingui no només tot això, sinó també una àmplia experiència i bons resultats d’aprovats, i això, l’Aula Magna ho garanteix.

Quina oposició convé més?

Les administracions van convocant processos per cobrir les necessitats que té la funció pública per donar servei al ciutadà. A més, durant uns quants anys l’oferta pública va desaparèixer (des del 2012 fins fa no massa anys) fet que ha provocat l’extinció de moltes places per jubilacions o baixes definitives, entre d’altres, i que encara no s’han cobert. Per tant, l’oferta pública és àmplia.

Amb tot, és molt important saber el catàleg de places que s’han de cobrir, i així l’aspirant pot veure en quin lloc de treball pot encaixar millor. Avui en dia al nostre territori hi ha una periodicitat molt alta d’oferta pública: d’auxiliars administracions i de policies locals per ajuntaments de tota la província, de l’Estat, de places per a l’escala General de la Generalitat de Catalunya tant d’auxiliars, com d’administratius o de tècnics, de mossos d’esquadra, bombers, agents rurals, funcionaris de presons, auxiliars administratius/infermeria de l’ICS, entre altres.

Com ens en podem assabentar?

El ciutadà pot consultar els diaris oficials de la Generalitat o de l’Estat –DOGC o BOE o BOP–, on es publica l’oferta pública –previsió que té aquella Administració de treure aquests llocs de treball–. Allà tindrà tota la informació respecte al dia de la convocatòria, quan cal presentar la instància i quan haurà de pagar els drets d’examen. A partir d’aquí, al cap d’uns mesos l’aspirant s’examinarà. També pot acudir a un centre com l’Aula Magna, on es pot assessorar de les ofertes previstes i com es pot preparar per afrontar aquest repte amb el màxim avantatge possible.

Hi ha gent més ben preparada?

Si anem ben preparats i tenim en compte tot l’anterior, podrem disminuir els nostres competidors. La por per creure que hi ha persones més preparades que nosaltres és un factor que pot desmotivar molt l’opositor, que pot pensar que hi haurà poques places i que s’hi presentarà molta gent, quan en realitat el percentatge d’aspirants que realment van preparats no és tant, fins al punt que algunes places no es cobreixen.

Val la pena fer l’esforç?

Si l’aspirant té clar que vol aconseguir la plaça, està disposat a preparar-se i vol dedicar un temps i uns recursos per aquest fi, sense dubte la resposta és que sí.

Hem de recordar que el perfil del bon opositor és més d’actitud-ganes que d’aptitud-intel·ligència, és a dir la constància preval per damunt d’una gran capacitat intel·lectual i curricular. Durant més de 25 anys, a l’Aula Magna ens hem dedicat a formar i disposem de molts exemples dels que ens sentim molt orgullosos. Podem assegurar que en moltes administracions, més del 50% de les places les han cobert alumnes nostres i en algunes (ajuntaments i Diputació de Tarragona) inclús s’ha assolit el 100%.

Reiterem, aquests èxits no s’han aconseguit gràcies a la potencialitat intel·lectual de l’aspirant, sinó per la bona feina que entre tots –alumnat i professorat–, hem fet. I és que, com va dir Josep Guardiola en una final de la Champions, «ningú va dir que seria fàcil»; per tant, les ganes i la motivació ho són tot.